A principis del segle XX les Borges Blanques era un empori industrial al món de l’oli d’oliva. En el seu terme municipal, en el de tota la comarca de les Garrigues així com bona part del Pla d’Urgell, Urgell i el Segrià sud es conreava una de les millors olives per a oli de tot el panorama oleícola espanyol. Era l’olivera arbequína que oferia una acidesa entre el 0,2 i el 0,3 graus. També la seva minsa producció permetia la mòlta d’aquestes olives en un termini molt proper de temps des de la seva recol·lecció i la seva elaboració mentre en altres llocs d’Espanya s’acumulaven ingents quantitats d’olives per moldre. Aquestes olives amuntegades aconseguien uns defectes per humitat i estaven afectades per tot tipus de fongs obtenint-se un oli bast i de poca qualitat i més si ho comparaven amb el garriguenc.

Aquestes circumstàncies feien de Borges un lloc central en la producció d’oli, però la comercialització i l’exportació es feien a Reus i teníem com a grans compradors els representants de la indústria oleícola italiana. En les Borges mai es va produir el que avui coneixem com a “valor afegit”.

Llegeix més.