A les darreries del segle XIX i inicis del XX es va produir un canvi radical en la tecnologia de la fabricació de l’oli, primer amb l’arribada del vapor i després de l’electricitat. Les antigues premses de fusta i els molins moguts per tracció animal van donar pas a les premses hidràuliques i els molins moguts per motors. Al nostre poble als inicis del segle XX hi havia 10 molins d’oli particulars i per a molts es feia feixuc fer aquest canvi tecnològic; això va facilitar que la majoria d’ells també es fessin socis d’un dels dos sindicats.

A Arbeca els principals conreus eren l’olivera, la vinya i els cereals, a més de petites produccions d’horta, llegums, etc. per a consum propi. L’ametller no es va començar a plantar fins aquella dècada i la següent. Ara bé, l’elaboració de l’oli era la principal preocupació dels pagesos de la vila.

En aquest context, el 12 de gener de 1919 es va crear el Sindicat Arbeca Nova, que va presidir el senyor Joaquim Vila Camins. Aquest Sindicat va comprar a la família Argilés el molí del Patou, que era l’antic molí vell dels Ducs, ja que aquesta família ja disposava del molí de cal Gras, al costat de casa seva (actualment cedit a l’Ajuntament d’Arbeca i convertit en Museu). El Sindicat ARBECA NOVA disposava d’un molí amb dues premses hidràuliques i dos rodets cilíndrics, tenia un cafè i una sala cultural. A finals dels anys 20 va adquirir un tractor i una segadora lligadora.

la Ley de cooperativas agrarias de l’any 1942 va obligar a la fusió de les cooperatives als pobles petits, fet que es va produir l’any 1943.

El dia 16 de març de 1919, es va celebrar l’Assemblea fundacional del Sindicat Agrícola L’Oliva Arbequina amb 107 socis.